Des de 1930
Quan en Joan Roig i Güell (Doctorat en Química) regentava una fàbrica de productes químics a finals dels anys vint, va decidir fer el que realment havia desitjat tota la seva vida; ensenyar. Va començar a donar classes (ell sol) l’any 1930 a un reduït grup d’alumnes en una petita aula, que va batejar amb el nom d’ACADÈMIA ROIG. La seva pedagogia es basava en l’afany de superació, les ganes d’aprendre i un tracte familiar. El bocaorella va començar a funcionar i a poc a poc el que havia començat amb un reduït grup d’alumnes va anar ampliant-se fins a ser un centre de reconegudíssim prestigi dins no tan sols a Tarragona, sinó també per totes les poblacions dels voltants. El centre en poc temps impartia Batxiller, Peritatge Mercantil, Professorat Mercantil, Intendent Mercantil, Examen d’Estat, Comerç, Taquigrafia, Oposicions. Alumnes de tots els racons de la província anaven al centre per a examinar-se. També el senyor Roig personalment es desplaçava per diferents centres de la ciutat com les Carmelites, L’Estonac, Jesús i Maria o les Teresianes per tal d’examinar alumnes. El centre de mica en mica, anava creixent en nombre d’alumnes i de professors, i anava superant els forts canvis socials de l’època; primer amb l’arribada de la República, després amb la Guerra Civil i posteriorment amb la Dictadura. El senyor Roig era una persona molt respectada per l’alumnat i sobretot pels familiars d’aquests, va ser una persona que va dedicar la seva vida a l’ensenyament. De tots els que han anat passant pel centre, eren coneguts els seus horaris de treball (entre setmana no marxava mai abans de les dotze de la nit, i els cap de setmana, diumenges inclosos, treballava fins a les tres del migdia). Aquest compromís amb l’ensenyament i l’afany de superació el van portar a ser un dels fundadors i president de l’Associació de Centres d’Ensenyament, lloc que li va permetre desplaçar-se sovint a Madrid per tal de lluitar pel reconeixement de l’ensenyament privat. El seu caràcter enèrgic i el fet de tenir les idees molt clares li va comportar forts enfrontaments amb els mandataris de Madrid. El fet que demostra que l’escola no va aturar-se en la seva línia ascendent, és que l’any 1981 el Sr. Roig va embarcar-se en una obra faraònica: construir un gran edifici modern i funcional sobre l’existent que és el que avui dia podem veure al carrer Cristòfor Colom, 9. Va resultar molt complicat per alumnes i professors conviure amb tot el que suposa una obra d’aquestes característiques, però amb l’esforç de tots es va aconseguir. Amb aquesta obra l’escola passa a dir-se COL·LEGI ROIG (tot i que molta gent segueix anomenant-lo “Acadèmia” gairebé 40 anys després de canviar-li el nom). Durant aquells anys a part d’impartir els ensenyaments reglats (el centre a poc a poc ha anat entrant en el règim de concerts del Departament d’Ensenyament) l’escola es converteix en un referent de la Formació Professional, impartint-la en torns de diürn i nocturn i amb les aules totalment plenes d’alumnes. Finalment l’any 1996 al Sr. Roig li van ser reconeguts tots els mèrits que va anar conreant durant quasi setanta anys de dedicació total a l’ensenyament amb el lliurament de la Medalla al Mèrit del Treball Francesc Macià, lliurada pel molt honorable Jordi Pujol. L’agost de 1999 el Sr. Roig va deixar aquest món, i en homenatge a la seva persona l’any 2003 l’escola passà a dir-se COL·LEGI JOAN ROIG.